Freud, Frankl, Jung and the little green man

 IT ALL DEPENDS ON WHO YOU TALK TO by Chav Krishnajuti* (en català més avall)

Freud Frankl Jung loading

A man goes into Freud’s office and Freud says how can I help you Mr. er….as he sheepishly slips the photo of his mother into the top drawer of his desk and the guy says Brown, Mr Freud and Freud coughs and says Doctor Freud and the guy says well I’ve got this little green man follows me around all day. Freud asks does he look like someone in the family and the man says well yes a bit like my sister. And Freud says I knew it you want to have sex with your sister and the guy says I’d never thought of that how terrible and leaves the consultancy and tries not to look at women or even men in the street ever again in case he feels guilty about liking them.

The same guy walks into Viktor Frankl’s office and Frankl looks at his papers and says ah yes Mr Brown isn’t it and shakes the guy’s hand. Viktor Frankl spent the second world war in a concentration camp because he was Jewish and what with all the inescapable hardships inevitably went on to conclude that if you were stuck in a place like that where at any moment they might take you off for a shower they could take everything away from you except your attitude. Anyway, so he asks the client what’s up and the guy tells him about the little green man following him around and chucking stones at him and making it difficult to start the car and Frankl tells him he could change his attitude to the little man and put up with it and that in time he might even be able to forgive him for being a total bastard pretending to be just doing his job.

Carl Jung is staring into space when the little green man guy goes into his office. Carl looks at his papers and says good morning Mr. Brown so you have something you’d like to talk about? And Mr Brown says yes Mr Jung there’s this little green guy follows me about and trips me up and stuff, you know, gets in the way, messes things up for me and Jung says how big is he? And the guy holds his hands about a foot apart and says like this. Jung sees the guy flick his eyes over to the right and asks him if the green guy is there and he says yes and Carl (whose mum was slightly off her rocker and saw spirits and things) says ah so he’s not just a dream then. Does he look bored says Jung and the bloke says yes he’s always bored that’s why he throws stones at me. Jung asks what they talk about and the guy says Talk? Yes says Jung don’t tell me you don’t talk and work stuff out together. Don’t you find him things to do I’m not bloody surprised he’s bored shitless wouldn’t you be? Ah right says the guy so I find him things to do? Yep says Jung, I dunno, maybe get him to think about things you haven’t got time for or go and talk to the little green lady that’s always following your neighbour lady around, when he gets back you can talk about what she said. Don’t talk out loud in public though, you’ll have to work out a sign language or symbols to use when you’re not alone but something simple so that people just think it’s a nervous tic you’ve got. Maybe shake your leg, bite your fingernails or just hum a special tune?

TOT DEPÈN DE AMB QUI ES PARLI traduït per Jordi Escudé

Un home acudeix a la consulta d’en Freud i aquest li pregunta, tot lliscant la foto de sa mare rapidament dins del primer calaix de l’escriptori, en què el puc ajudar Senyor…i el xicot respon: Brown, Senyor Freud, i en Sigmund tus i diu Doctor Freud. Bé, continua l’home es tracta d’aquest petit homenet verd que em segueix durant tot el dia per tot arreu. Llavors Freud li demana si s’assembla a algú de la seva família, al que el tío respon doncs si, a ma germana una mica i Freud li diu que ho savia vostè el que vol en realitat és ficar-se al llit amb la seva germana! El noi respon, astorat: mai m’hagués passat pel cap quelcom tan esgarrifós i surt de la consulta sense ni atrevir-se a mirar les dones i els homes que passen pel carrer per por a sentir-se culpable si li agraden.

El mateix individu va al despatx d’en Viktor Frankl i després de consultar els seus papers aquest li diu ah si el Sr. Brown tot estrenyent-li la mà. Viktor Frankl es passà la segona guerra mundial en un camp de concentració -ja que era jueu-, amb totes les inevitables privacions que el fet comportà, i va arribar a la conclusió de que si hom cau en un lloc com aquell que diu amb l’amenaça diaria de dutxa imminent, et poden pendre absolutament tot menys l’actitud. Així que li pregunta al client què li passa i l’home li explica el tema de l’homenet verd que el segueix arreu tirant-li pedres i fent-li gairebé impossible de posar el cotxe en marxa. Frankl li contesta que podria canviar l’actitud envers el petit home i que amb el temps també podria perdonar-lo encara que sigui un puto cabró fent veure que només fa la feina que li han dit.

Carl Jung està amb la mirada fixa a l’espai quan el xicot del petit home verd entra al seu despatx. Carl revisa els seus papers i diu bon dia Sr. Brown, hi ha alguna cosa sobre la que li agradaria parlar? Sí Sr. Jung diu Brown hi ha aquest petit noi verd que em segueix arreu i em fa la traveta, m’ho enreda tot. Jung li pregunta com és de gran i el noi aguanta les mans separades un pam i mig i diu si fa no fa així. Llavors Jung nota que els ulls del noi giren quasi imperceptiblement cap a la dreta i li pregunta si el menut verd és allí al que Brown diu que sí. Aleshores, Jung (la mare del qual estava una mica tocada del bolet i veia fantasmes i coses de l’estil) li respon ah doncs així no és tan sols un somni teu. Que potser se’l veu avorrit? pregunta Jung al que el client diu sí sempre n’està d’avorrit i per això em tira pedres. I de què parleu pregunta Jung i l’home el mira sorprès i diu Parlar? Si diu Jung no em diràs que no parleu ni feu res junts. Si no li trobes res per fer clar que n’està d’avorrit fins els collons. Ah d’acord diu el paio així que li he de trobar coses per fer. Sí diu Jung, no ho sé, ell podria pensar en solucions per aquelles coses que tu no tens temps de fer o anar a parlar amb la noieta verda que segueix sempre a la teva veïna i li fa la vida difícil i quan ell torni podeu parlar del que ella ha dit. Ara, millor no en parleu en públic. Haureu d’inventar un llenguatge de signes o símbols per quan no esteu sols, una cosa senzilla per que la gent l’interpreti com a tic nerviós. Mira, no sé, podrieu sacsejar una cama, mossegar-vos les ungles, o taral.lejar una melodia especial, no?

*Occasional contributor Filter small

 

Advertisements

¿Se puede amar sin querer poseer?

el-lado-oscuro-del-corazon
Enter a caption
¿Cómo amar sin poseer? Clicka aquí para ver un fragmento de ‘El Lado Oscuro Del Corazón’ 1992

“Amar es un pretexto para adueñarse del otro.” ¿Pero por qué quisieramos poseerle? ¿Le necesitamos para rellenar nuestros huecos, para endulzar nuestras carencias, para poner nuestra casa en orden, para apilar leña, para cosernos los botones huérfanos, en fin, para amarrarnos al inevitable pasado en el presente, o le requerimos para abrir el camino que se nos antoja presentir? Quizás la posesión sólo refiere a convertir su vida en nuestra, un dominio tan paliativo como trágico si ignoramos las raices de nuestras vulnerabilidades, inseguridades y deseos infundados.

Amar sin necesitar nada a cambio, resistir tocar, reprimir el deseo de intimidad, ¿sería amar o sólo apreciar? El amar exige una fusión de almas, un entrelazamiento de esencias, la pérdida del individuo, un retorno a la unidad.